El juny passat s’ha publicat finalment la Directiva (UE) 2024/1760, sobre diligència deguda [1] , una normativa que obliga les grans empreses a assumir responsabilitat pels efectes adversos que generen al llarg de la seva cadena d’activitats.
Tot i que a primera vista sembla un gran èxit, el llarg procés d’elaboració de la norma [2] ha reduït tant l’abast de les empreses afectades com les obligacions que han de complir. A més, s’ha establert un calendari de compliment progressiu, que començarà el juliol del 2027 i finalitzarà el juliol del 2029. Això significa que, en el millor dels casos, encara falten 3 anys per a la plena implementació.
Malgrat tot, la Directiva introdueix algunes novetats que, sens dubte, faran somriure els més optimistes i obligaran les grans empreses a operar de manera més responsable al mercat.
Tot seguit t’expliquem alguns dels elements més importants de la Directiva europea.
Quines empreses haurien d’implementar un sistema de diligència deguda?
Aquelles que tinguin més de 1.000 empleats i un volum de negocis superior als 450 milions d’euros.
A Espanya, això inclouria empreses com Repsol, Mercadona, Endesa, Naturgy, Iberdrola, Inditex, Banco Santander, CaixaBank, El Corte Inglés, Carrefour, Telefònica, Lidl, Stellantis, Renault, Seat, Ford, Mercedes-Benz, Iberia o Alcampo.
Què han de fer?
Aquestes empreses han de prevenir, detectar i mitigar els efectes adversos sobre els drets humans o el medi ambient al llarg de la cadena d’activitats.
També cal assegurar que el seu model de negoci sigui compatible amb els objectius de l’Acord de París, és a dir, limitar l’escalfament global a 1,5 °C i aconseguir la neutralitat climàtica abans del 2050 mitjançant un pla de transició per mitigar el canvi climàtic.
Quines mesures concretes han de prendre?
Entre altres, les empreses deuen:
- Detectar i avaluar els efectes adversos potencials i reals derivats de tota la cadena d’activitat (incloent-hi operacions pròpies, filials i socis comercials).
- Crear plans de prevenció i mitigació d’aquests efectes adversos, podent, com a darrer recurs, cessar les relacions comercials amb aquells socis que vulneren els drets humans o mediambientals.
- Pel que fa als danys causats, les empreses infractores tenen responsabilitat civil sobre aquests danys, sempre que siguin conseqüència de l’incompliment de les seves obligacions. Això implica que han d’oferir una reparació íntegra als perjudicats.
- Disposar un mecanisme de notificació i reclamació perquè les persones afectades, els sindicats i les organitzacions de la societat civil puguin presentar-hi reclamacions. Quan una d’aquestes reclamacions sigui fonamentada, els efectes adversos es consideren detectats i s’iniciarà el procés de prevenció, correcció i reparació.
- Publicar una declaració anual a la seva pàgina web, proporcionant informació detallada sobre la diligència deguda, els efectes adversos detectats i les mesures adoptades.
Aconseguirà aquesta norma que les grans empreses operin de manera responsable?
Sens dubte, la normativa ofereix una protecció jurídica més gran als que vegin vulnerats els seus drets i la normativa mediambiental a causa de l’activitat d’una gran empresa.
Tot i això, també deixa lloc a interpretacions ambigües i llacunes legals, que esperem que es puguin esmenar durant la transposició a l’ordenament jurídic espanyol. Aquí us mostrem alguns exemples:
- Prevenció i correcció dels efectes adversos: la Directiva utilitza termes indefinits com ara adoptar “mesures adequades”, implementar mesures “quan sigui pertinent” o “quan correspongui”, deixant en mans de les empreses gran part del compliment d’aquestes mesures.
- Si les mesures establertes per l’entitat són insuficients, i com a darrer recurs, l’empresa està obligada a cessar relacions comercials amb el soci responsable, l’empresa “avaluarà si es pot esperar raonablement que els efectes adversos de les actuacions siguin més greus que els ja produïts”, cosa que podria eximir-la d’aquesta obligació.
- Reparació dels danys: si el dany és causat únicament per un soci comercial, l’empresa podrà reparar-lo “voluntàriament” o “utilitzar la capacitat d’influir” sobre aquest soci per reparar-lo. Per tant, la reparació queda a la voluntat o la influència de l’empresa.
De fet, en casos evidents, una empresa no serà responsable si el dany ha estat causat exclusivament pels seus socis comercials a la seva cadena d’activitats.
D’aquesta manera, podem anticipar que moltes empreses, encara que conscients de les irregularitats a la seva cadena de valor, evitaran responsabilitats si els incompliments pertanyen a un soci comercial extern. Els efectes adversos, per tant, podrien continuar sense resoldre’s.
Aquesta nova norma és un pas important cap a la responsabilitat corporativa, però també presenta desafiaments i àrees de millora que cal vigilar de prop durant la seva implementació. Veurem com les grans empreses s’adapten a aquests nous requeriments i com afecten els drets dels consumidors i el medi ambient.
[1] Directiva (EU) 2024/1760 del Parlament Europeu i del Consell de 13 de juny de 2024 sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937 i el Reglament (UE) 2023/2859 (C)
[2] La proposta de la Comissió va ser adoptada el 24/02/2022.